La nostra història

Al nostre poble la afecció per la música ja venia de vell. Un document trobat a l’arxiu parroquial de Piles, l’any 1831, ho demostra. Les festes d’aquell any es varen pagar un total de 34 Reales de Vellón. pel govern i sou d’un grup de músics de Bellreguard que van ser llogats per tocar en les festes de Piles durant dos dies.

Historia Banda de música Bellreguard
Document històric Banda de Bellreguard

Aquest es el primer document que parla de l’existència de la banda de música al poble. Però, amb les escriptures notarials de 1840 i 1866 podem fixar amb exactitud la data de l’existència d’una banda de música i el seu reglament.

El 20 de desembre de 1840, a la ciutat de Gandia i davant del notari Juan Bautista Pastor i Baeza el músics de Bellreguard signen un conveni amb la confraria del rosari i, en aquest moment, s’organitzen com a grup de músics de Bellreguard.

El 29 d’abril de 1866 es constitueix, segons consta en els protocols notarials del notari Fernando Aragonés (Arxiu de Gandia), una societat de músics de Bellreguard amb els seus estatuts.

L’any 1890 amb Fernando Gadea la Banda de Bellreguard es donà a conéixer per la comarca i va actuar en Gandia amb motiu de la inauguració del ferrocarril que anava des d’Alcoi al Port de Gandia el dia 24 de gener de 1893.

L’any 1908, la Banda de Bellreguard, va guanyar el primer premi de la seua història. Va ser en Oliva on competien les bande de Bellreguard, l’Alqueria i palma. El jurat va donar el primer premi, 60 duros, a Bellreguard, sembla que pr la influència d’un capellà molt vinculat al poble, segons denunciaven els de l’Alqueria. Tan rebombori es va armar que la revista de Gandia de 31 d’octubre d’aquell any es va fer eco de la notícia:  «Empeñada ha sido la lucha entre las bandas de música de Bellreguart y Alqueria, que acudieron al certamen musical que se celebró en Oliva la pasada feria. Obtuvieron el primer premio la de Bellreguard, segundo la de la Alqueria, y tercero Palma. Los de la Alqueria protestaron del fallo del jurado, que atendió en primer lugar a la manera de interpretar las composiciones musicales, a la expresión, al colorido, y no a si los individuos ejecutan más o menos». Ací  els seguidors cantaven all’ de: «Els de l’Alqueria estan plorant a llàgrima viva perque han perdut el premi d’Oliva».

En els anys deu a causa de les crisis econòmiques i els moviments migratoris cap a a Amèrica, la banda va viure un període de decaïment.

En aquesta ocasió dirigia la Banda el mestre don José Gea, «Tocateta», encara que d’una forma accidental, ja que Fernando Gadea va ser director fins als anys vint.

Acabada la primer guerra mundial hi ha un moment de ressorgiment que anirà creixent fins als anys vint. S’estrenen nou uniformes, s’inicien les actuacions per fora de la comarca, i la banda és solicitada cada vegada més per participar tant en els actes religiosos com en els festius i lúdics, serenates nocturnes, o concert al aire lliure.

En 1922, en vista de l’auge que anava prenent la banda i l’afecció musical al poble, emprant-se en la llei sobre l’Exercici del Dret d’Associació, es crea la SOCIEDAD INSTRUCTIVO MUSICAL FILARMÓNICA BELLREGUARTENSE. Es redacten els estatuts que són acceptats i signat per la totalitat dels músics o pels pares quan es tracta d’un menor d’edat, en un document al qual li atorguen valor d’escriptura pública a efectes legals.

Nomenen com a patrona a Santa Cecília i com a presidents honoraris i vicepresident, respectivament, al senyor Rector i l’alcalde de Bellreguard. Creen la figura del cap de banda, amb la funció única de fixar contrates i preus que s’hagen de percebre segons els actes contractats.

Segons Josepa Cucó, auqestes societats son el resultat de una etapa de transició a la modernitat. Una època en la qual es comença per primera vegada a diferenciar entre el temps de treball i el d’oci i, precisament, per a cultivar aquest temps d’oci. Sorgeixen un munt d’associacions, com son els casinos, societats de caçadors, colombaires i, òbviament, les societats musicals.

Acabant-se ja la década del vint, desembre de 1928, amb l’arribada de la familia Esparza renai la passió musical a Bellreguard. El dia 1 d’abril de 1929, es redacta un nou reglament de l’AGRUPACIÓ MUSICAL DE BELLREGUARD SANTA CECÍLIA.

Programa fiestas Banda música Bellreguard 1931

Després de la Guerra Civil, amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament -fins i tot hi ha un intent de creació i manteniment d’una banda municipal (llibre d’actes del 14 de maig de 1941)- i sota la direcció de D. José Gea reapareix la banda i comença l’escola d’educands, els quals provenien en bona part de l’escolania fundada pel rector D. Toribio Sellés.

L’afecció musical a Bellreguard i els músics estaran de bona sort quan en 1943, essent president de la Societat Musical Dionisio Cremades, arriba l’home al que encara avui se li atribueix la major glòria musical de la nostra banda i escola de música: D. José Burguete Guillem. Amb ell la Banda de Bellreguard aconsegueix els següents premis: Oliva (1943), Dénia (1946), Pego (1950 i 1951). D. José estava delicat de salut i en desembre de 1945 deixa la banda i envia en lloc seu al mestre Cabeza, company seu de la Banda Municipal de València. En abril de 1946 el trobem una altra vegada dirigint la nostra banda, sols venia un dia o dos per setmana. Durant aquest període era ajudat per D. Vicente Català Gràcia, «Corrondo». En 1950 el mestre Burguete s’ho va deixar. Després viatjà ocasionalment a Bellreguard acompanyant la Banda Municipal de València a la que s’havia incorporat en 1949.

Començà aleshores, un període en què la Banda de Bellreguard viu l’inici d’una crisi que acabarà amb la seua existència. Per la direcció de la banda passen tot un seguit de directors: Miguel Vilar, Vicente García Bou, Valentín Ruiz, …

L’associació i banda de música varen quedar dissoltes el 30 de maig de 1959. Però l’any 1979, i després d’uns intents fracassats per renàixer la música al poble, va sorgir l’Escola de Música i al mateix temps, un grupet de músics que quedaven formaren una bandeta.

L’any 1981 s’uneixen les dues entitats formant-se, després d’haver legalitzat els seus estatuts, la nova AGRUPACIÓ ARTÍSTICO-MUSICAL SANTA CECÍLIA DE BELLREGUARD. En 1987 va acompanyar l’Ajuntament a Bazzano (Itàlia) donant concerts en Bazzano, Crespellano i Monteveglio.

L’any 1989 es va agermanar amb la banda de Tui (Pontevedra) on vas viatjar en el mes de setembre deixant constància del seu bon quefer musical. Des de fa sis anys i gràcies al patrocini de l’Ajuntament, ve interpretant cada curs un cicle de concerts, amb els quals a més de delectar els seus seguidors, mostra els seu treball i progrés.

La millora i el creixement de l’Escola té una repercussió directa en la Banda de Música ja que li permet no sols augmentar en el total de músics, sinó millorar el seu nivell musical. En aquests moments la nostra agrupació compta amb 65 places, i està formada especialment per joves. Cal destacar entre les nostres activitats a l’escola d’educands, la banda juvenil i el cicle de concerts que patrocinats per l’Ajuntament i la Diputació oferim al llarg de l’any. El ritme de creixement de l’alumnat i la qualitat de la formació rebuda ha de repercutir en la millora de la nostra Banda de Música. L’Escola de Música comença a fer-se present en el poble. Sense abandonar aquelles primers audicions de caire familiar que els alumnes fan en el recinte del locals de la Casa de la Música, l’alumnat s’ha fet present en la setmana cultural del col·legi públic Gregori Maians, ha participat en exposicions en la Casa de Cultura i tots els anys en el Concert Didàctic que patrocina l’Ajuntament.

Hem participat en diversos festivals musicals i certàmens. Cal destacar el tercer premi aconseguit en el XVIII CERTAMEN PROVINCIAL DE BANDES DE MÚSICA de la Diputació de València al juliol de 1994.

Durant els darrers anys la nostra activitat musical s’ha fet present a Bazzano (Itàlia) en 1987, a Tui (1989), en la XXIII Universitat Catalana d’Estiu a la ciutat de Prada (França) en 1991, a Innsbruk (Àustria) en 1995, Heidelberg (Alemanya) 1998, Lyon (França), desfilant en la VIIIª Biennale, setembre de 1998, Avignon i Tours (França) 2000, en Disneyland (París) en agost de l’any 2002, i en agost de 2005 en Innsbruk i Breguenz (Àustria) en abril de 2010 a Bazzano, Monteveglio i Crespelano (Itàlia). Amb la Banda de Música el nom del nostre poble ha sonat, mai millor dit, més enllà de les nostres fronteres.